Un moment de la roda de premsa on es confirmava l'adéu a l'ACB
Avui fa justament un any que el CB Girona va anunciar que no sortiria a jugar l’ACB per problemes econòmics. Feia 20 anys que el Club portava amb orgull el nom de Girona per tot Espanya i a Europa en les seves poques (però molt productives) aparicions a la Copa Korac, FIBA Cup o ULEB Cup. Però de cop i volta tot això va desaparèixer de la ment dels gironins quan la junta del llavors Akasvayu va decidir plegar veles. Encara avui molts busquen un únic culpable que ens quedéssim sense el Club més representatiu de les comarques gironines, però no ens enganyem: no tota la culpa, per exemple, va ser del Sr. Josep Amat ( “portaré ronaldinhos del bàsquet” si... però sense importa-li gens ni mica el gran deute que ja arrossegava el CB Girona des de temps immemorials), o de la Sra. Anna Pagans o del Sr. Enric Vilert (tot i que la roda de premsa que van organitzar a principis de juny de l’any 2008 va ser una punyalada drapera que va deixar ferit de mort al Club). La culpa hauria de recaure en tothom, inclosa la sempre ben dotada, alabada i gens criticada societat civil gironina. El que va venir després d’aquest daltabaix el sabem tots: refundació del CB Sant Josep Girona i participació a la LEB Bronze amb més pena que gloria.
Aquest segon any, però, pinta bastant millor. De la mateixa manera que va desaparèixer el CB Girona, ha pujat el CBSJ: als despatxos (encara que als romàntics aquesta manera d’aconseguir les coses no els hi agradi). I si amb aquesta bona nova no en tinguéssim prou, el bàsquet femení tornarà a treure el cap després de molts anys a la Lliga Femenina I. Per tots aquests fets estem d’enhorabona, però ara que es torna a estar a l’elit del bàsquet espanyol les coses s’haurien de fer amb cap i amb molta cautela per evitar caure en errors del passat. Així, pel que s’ha pogut observar en els últims mesos el que predominarà en ambdós Clubs serà la teoria de no estirar més el braç que la màniga i la idea de surtir-se de quants més jugadors del planter possible, unes decisions molt bones i que en principi semblen indicar que aquest cop les coses es portaran amb seny. Partint d’aquesta base s’hauria d’aprofitar el fet de voler-se donar un gran protagonisme a la cantera per engrescar als empresaris i a la societat civil gironina a involucrar-se en aquests dos projectes. Puc entendre que un empresari amb diners no vulgui invertir en un Club ple de gent de fora, però si gran part de plantilla fos de les nostres contrades la cosa hauria de canviar. Ja assentades aquestes bases la dependència de les Administracions Publiques baixaria a nivells molt baixos, que és on hauria de ser ja que recordem que les Administracions estan per finançar altres coses i no per donar diners a fons perdut a clubs privats.
Si el CBSJ aconsegueix sobreviure en el Basquet Professional sense necessitat de diners públics... serà un veritable miracle de Lourdes. Jo no aspiro a tant. Em conformaria amb que cada any els ingressos i les despeses estiguessin equilibrats, encara que això impliqui renunciar a segons quins jugadors. També crec que és bo gironitzar l'equip, però sense convertir-nos en talibans. La LEB és molt dura i igualada, i aquesta temporada té un toc afegit d'incertesa per que ningú sap com afectarà exactament la crisi als pressupostos i als sous dels jugadors. De fet crec que tothom està esperant a fitxar al final, convençut de que quan els jugadors es vagin quedant sense opcions rebaixaran les seves pretensions... Serà molt important en aquest sentit tenir mà dreta i mà esquerra en la presa de decisions, o sigui que el paper del responsable de fitxatges será més important que mai...
Bon article, Oku... !!
cal deixar aixo enrere i ara fixar-nos en el Sant JOSEP de LEBOR!
Però pots deixar igualment un comentari:
o bé Registra't, són 30 segons!